INFORMACIÓ DE VISITES A MUSEUS I EXPOSICIONS
DIMONIS
Dimonis és el títol d’un projecte expositiu i instal·latiu d'art sonor (creat a partir de les Ilibretes escrites per Jacint Verdaguer) fet per la parella d'artistes sonors Laia Torrents i Roger Aixut, que es fan conèixer com a Cabosanroque.
Verdaguer en el 1890-1893 assistia a sessions d'exorcismes en un pis de Barcelona.
Jacint Verdaguer va decidir arriscar la seva vida d'èxit i privilegis dedicant-se als més desvalguts de la societat, just en el moment en què l'església catòlica es veia qüestionada en molts fronts, va ser quan el poeta va prendre notes, les quals han quedat recollides en quatre quaderns. Aquesta obra és una aproximació a un text estrany, excepcional, que mai ha estat corregit ni publicat (en vida del poeta).
Aquesta exposició ens fa reflexionar al voltant del fenomen de la possessió i les seves implicacions socials. Cabosanroque ens Apropa el Verdaguer més desconegut deixant via a poder tenir una interpretació lliure de totes les paraules i sons dels quals consta l’obra.
Jacint tenia aquestes sessions amb la finalitat de reflexionar sobre la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, biològiques i teatrals.
Com es pot arribar a entendre en el fullet informatiu de l’obra del museu de Granollers, ell, en les seves llibretes lliga dos mons paral·lels: el visible i l'invisible.
Per a mi l’obra en conjunt, en haver-hi una gran crisi social a Barcelona, Europa i a nivell mundial, parla de diversos temes, de l’anarquisme, espiritisme i comunisme, d’entre altres.
Com ja he dit anteriorment l’espai és la recreació de la planta d’un pis de la Barcelona del 1890 i, més concretament, el quart segon del número 7 del carrer de Mirallers, al barri de la Ribera, prop del passeig del Born. En aquesta època, mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) i Antoni Gaudí (1852-1926) són protegits de dues de les famílies més riques i poderoses de Barcelona, Catalunya i Espanya: la del marquès de Comillas i la del comte de Güell. Finalment, ells dos després d’una gran crisi de fe, se sacrifiquen a si mateixos per lliurar-se a la caritat.
Els textos en què s’han basat per dur a terme l’obra, són els pensaments i reflexions de Verdaguer, durant aquesta crisi. De fet, tot això és possible, ja que Enric Casasses va recuperar els quaderns el 2014 i en va fer una edició comentada.
Si m’he de centrar més detalladament en una obra, parlaré sobre l’obra E, que consta de somiers, cadenes, lligams. Per a mi aquesta obra transmet com s’entrecreuen les energies electromagnètiques, junt amb les veus, les ànimes…
Definitivament ens fa entrar en una esfera molt especial, submergits per instruments i sons de cadenes.
Per a mi aquesta obra en concret, significa una crítica a la societat d’aquella època, representant les cadenes com a les persones estaven lligades sense dret a decidir ni a triar, condemnats a una gran crisi, per mi pot ser una metàfora a com les persones d’aquella època estaven totalment lligades al que imposava la societat.
Ha estat una de les obres que més m’ha impactat, m’ha semblat molt impressionant la composició dels somiers, juntament amb un mecanisme que feia moure les cadenes, produint així diferents sons, també m’ha cridat l'atenció el xoc que produeixen els martells d’un piano al somier. Em sembla una composició molt ben pensada i complexa, que crida l'atenció.
L’espai sonor, totalment creat per cabosanroque (versions del Veni creator, de Raban Maur, i de The Unanswered Question, de Charles Ives), ens fa entrar molt més en l’esfera, fent que nosaltres també formem part de l’obra.
Personalment aquesta obra a mi m'ha agradat molt, definitivament és una experiència que mai havia pensat viure, però que no oblidaré. En entrar a la sala, a principi se'm va fer tot molt confós, veia moltes coses que em cridaven l'atenció, diverses llums que s'anaven alternant, un projector, diferents sons i percussions... El meu cervell rebia variïs estímuls, i no sabia ben bé en què centrar-me, on fixar l'atenció, fins que finalment, a mesura que l'obra anava avançant vaig poder lligar fils i a partir d'allà entendre-ho tot. És una obra que tot i durar 40 minuts, et passa el temps molt ràpidament, no se'm va fer gens feixuga. Aquesta mena d’obra teatral, la vaig gaudir molt i em va deixar pensant i reflexionant sobre tots els temes dels quals tracta.
Video de l'exposició
