En aquesta sala, hem pogut gaudir de projeccions tant visuals com conceptuals – associacions, narratives i exploracions, en definitiva – que suggereixen una mirada contemporània, lligada a les metodologies i els compromisos propis dels discursos del nostre temps. És curiós i captivador saber que el cor de l’exposició Tabula rasa és el retaule gòtic de sant Esteve, obra del grup Vergós, Joan Gascó i el mestre de l’Alliberament de Galceran, d’entre la segona meitat del segle XV i inici del XVI. L’actual préstec de bona part de les taules que componen aquesta exposició motiva l’exhibició conjunta amb una acurada selecció d’obres prou desconegudes del fons del Museu de Granollers, que abasten l’art baixmedieval i d’època moderna, agrupades a partir de dos fils discursius: la història de sant Esteve entrellaçada amb alguns dels conceptes clau del pensament contemporani, com són la feminitat, la responsabilitat, la defensa de la llibertat, el poder de la paraula, l’empatia envers l’altre, l’assumpció del cos propi i la necessitat de creure. Clarament, es dona a conèixer una tria dels millors exponents dels fons de pintura sobre taula i tela, escultura, armes i objectes de diversa índole, destacant-ne la permanència al llarg dels segles i la capacitat inalterable per parlar-nos tant del seu temps com del nostre.