INFORMACIÓ DE VISITES A MUSEUS I EXPOSICIONS
Granollers, en el centre de la perifèria
Aquest dimarts, 14 de febrer, hem anat de visita al Museu de Granollers. Aquí hem vist un parell d'exposicions, una d’elles he estat situada a l’espai obert del museu de Granollers, i es titula “Granollers, en el centre de la perifèria”. L’altre, situada a la sala 1, és anomenada “Tabula Rasa”.
“Granollers, en el centre de la perifèria” ha estat una exposició composta per les imatges del pintor granollerí Bernat Barris, on ell ens ha ofert un pretext per donar forma a la mirada quotidiana en el si del territori. Aquest territori que, d’alguna manera ell ens mostra com un escenari conegut, però també oblidat. D’alguna manera, amb les seves pinzellades se’ns ofereix una mena d’excusa per donar valor a l’experiència humana del dia a dia, la individual i la col·lectiva, ja sigui a través del record, de la vivència o del desig. És justament la quotidianitat el que dona vida en aquesta exposició, ja que és l’oportunitat de fer un crit de justícia amb un significat molt reivindicatiu.
Fa qüestionar-nos que ens porta a reflexionar, però aquesta vegada en veu alta i de manera acurada, sobre Granollers, casa nostre. El pintor així és com sent Granollers, com a casa seva, motiu pel qual sent la necessitat de pintar-la, conèixer-la encara més, i que ho faci la resta d’individus. Amb aquesta clara intenció de l’autor, aconsegueix que nosaltres puguem centrar-nos en tot el que envolta la ciutat, no només en l’arribada, sinó també en l’estada.
Està clar que Bernat Barris ens ofereix «relats pintats d’allò que es veu, però no es mira; relats d’allò que importa, però es menysprea; relats de la marginalitat nascuda del progrés; relats figurats de la complexa relació entre el centre i la perifèria. Relats granollerins.»
Acabo la ressenya comentant que “Granollers, en el centre de la perifèria”, considero que m’ha ensenyat a apreciar escenaris que acostumo a veure, però no els hi resto importància, normalment no els hi veig la bellesa, com per exemple seria “Can Bassa”, lloc del qual després de veure l’exposició hi tinc una visió totalment diferent i des d’una altra perspectiva.