INFORMACIÓ DE VISITES A MUSEUS I EXPOSICIONS
MACBA. Preludi
El passat divendres, 3 de febrer, vam tenir la sort de poder anar al MACBA, i veure diferents exposicions. Jo mai havia anat a aquest museu, i la nova col·lecció d’aquest 2023 em va sorprendre molt gratament.
Ha estat una exposició comissariada per Elvira Dyangani Ose, Antònia M. Perelló Ferrer, Claudia Segura Campins i Patrícia Sorroche. I amb una gran quantitat d’artistes com Lúa Coderch, Octavi Menjar, Fito Conesa, Anne-Lise Cost, Àngela de la Creu, Hanne Darboven, Bernat Daviu, Jeremy Deller, Mirtha Dermisache, Tres, Ignacio Uriarte, Isidoro Valcárcel Medina, José Antonio Vega Macotela, Edgardo Antonio Vigo, Oriol Vilanova, Francesca Woodman, Horaci Zabala i Katarina Zdjelar d’entre moltes altres.
La col·lecció MACBA. Preludi, tracta d’una col·lecció molt diferent del que estem acostumats a veure a l’hora d’anar a un museu, és innovadora i ens trenca tots els esquemes. Ens mostra una altra manera de gaudir i viatjar per les diferents sales del museu, aquesta vegada desvinculant l’obra del context museogràfic que la rodeja. Així, doncs, es proposa la desarticulació de la dramatúrgia del museu, just el que ens condiciona, el que ens diu com moure'ns en certs espais, com observar les experiències artístiques que ens ofereixen i com captar el coneixement que ens mostra. Per a mi és d’aquesta manera com no ens deixen aquesta llibertat personal, la qual penso que és tan important i essencial.
Aquesta col·lecció ens fa pensar en què si assumíssim aquest gir com a possible, hi hauria molts nous significats que se’ns generarien a l’hora d’interpretar l’obra. Podria justament ser des d’aquesta posició que seríem capaços d’assumir la vertadera voluntat de l’obra, el desig, l'energia i la intenció poètica que ens produeix. És d’aquesta manera que han volgut trencar esquemes, sacsejant les narratives expositives habituals, ampliant veus, mirades i desitjos. Definitivament, han aconseguit desafiar rutines i sumar escenaris, i doncs d'aquesta manera deixar a la vista un gran horitzó de possibilitats.
Com ja he esmentat anteriorment, les diferents exposicions queden englobades en la col·lecció Intenció poètica, que pren el títol del llibre homònim de Glissant, aquest s'entén com un exercici que planteja una ruptura amb el marc institucional, oferint un espai de reflexió i de crítica on el concepte i l'experiència «art» es presenten com un principi generador i emancipador. Aquesta nova aproximació a la col·lecció se serveix, majoritàriament, d'obres adquirides els darrers anys que busquen nous escenaris de relació amb obres existents de la col·lecció. I és amb aquesta meravellosa i tan ben pensada col·lecció que en la meva opinió, hem pogut gaudir d’una increïble estada al MACBA.
Ja per concloure m’agradaria dir que penso que aquesta ha estat una exposició molt interessant, i per igual molt recomanable. Des del meu punt de vista, penso que ens pot ajudar a obrir molt la ment, veure les coses d’una diferent manera, des d’una altra perspectiva. Estic segura que ens pot ajudar a no ser tan quadriculats, i potser entendre que a vegades no hi ha una manera o ordre correcte per a entendre les coses, i molt menys l’art. És d’aquesta manera, veient altres significats i intencions que habitualment ni tan sols els hi prestaríem atenció, que podem disfrutar molt més d’una exposició, simplement gaudint de tot l’art del qual estem envoltats, i del que sovint no en som prou conscients.